L'home tenia un sac,
i me l'ensenyà.
Al sac vell ho trobí tot:
el salnitre i els crancs de la mar,
els curatalls dels muntanyassos,
l'aigua clara del desembre,
les camallongues de l'estiu,
el llepó —càlid i llefiscós—
de la séquia,
la ferma i tova escalfor de la terra d'arròs
a l'estiu,
els parotets de foc i
les randelles d'herba...
Jo me'n volia anar d'aquell no res.
Vaig mirar dins del sac,
em quedí.
Ara, i per sempre,
el suc palpitant de la taronja collida de l'arbre,
em fa feliç.
- Rosa Roig-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada