amagades, com l'aigua del desert.
Ignora que les meues són certeses fòssils,
les que tinc, ai!, si les use se m'acabaran.
Com els fòssils, que s'extreuen de la terra,
com les restes que soterrades
pels sediments verges, s'han compactat.
Endurides. Com el que queda d'un ésser viu,
o del seu rastre,
sobreviuen les meues certeses.
Sota la terra guarde el que crec, el que sé
i el que no sé, el que em diuen,
el que m'imagine,
el que no vull, el que m'ha envaït,
el que m'ofega.
I la certesa se'm confon amb el dubte.
I guarde el passat intacte,
mentre còrrec cap al present.
-Rosa Roig Celda-
 |
| Imatge: Kasia Derwinska |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada