Mentre el teu cos s´està desfent
a la solitud del taüt,
voltat per altres solituds,
ens desarmen la sanitat,
a la solitud del taüt,
voltat per altres solituds,
ens desarmen la sanitat,
s´espatlla l´educació.
Els polìtics juguen als daus
amb el pa que manca als infants.
amb el pa que manca als infants.
Les teues mans es fan malbé,
mentre perdem la llibertat.
M´aixeque, em mire al mirall,
m´adone que el meu cos també
es podreix implacablement.
Ja fa gairebé quaranta anys
que el meu cadàver es podreix
en un gemec sord de basarda.
Que la terra ens siga lleu.
-Begoña Chorques Fuster-
"Absència"
"Ausencia"
Ed. Círculo Rojo. 2018.
Mientras tu cuerpo se está deshaciendo
en la soledad del ataúd,
rodeado de otras soledades,
nos desarman la sanidad,
se estropea la educación.
Los políticos juegan a los dados
con el pan que falta a los niños.
Tus manos se estropean,
mientras perdemos la libertad.
Me levanto, me miro en el espejo,
me doy cuenta de que mi cuerpo también
se pudre implacablemente.
Ya hace casi cuarenta años
que mi cadáver se pudre
en un gemido sordo de miedo.
Que la tierra nos sea leve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada