Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

CAMBRA INTERIOR

    What we see is what we think.
Wallace STEVENS


Es pot fer de la cambra un món
i del jardí una selva.
                               Perseverança
de la llum que segueix el seu camí
i ens convida a la contemplació.
Tal vegada això és viure:
una manera d´insistir en la llum,
travessar-la entre dues foscors

               -existir-

I el poeta fora l´encarregat
d´omplir el buit,
                               amb l´èxtasi i el rapte.

Ser especialista de la llum.
Contemplar-la, dia a dia,
hora a hora,
                   cada capvespre.

Com guanya terreny          amplia el seu quadrant
amplia les ombres            festeje la foscor.

Perspectives.

Aprendre a des-
                          nomenar.

-Imma López Pavía-

"Veus". Premi Ibn Ham Ciutat de Xàtiva.Bromera poesia, 2020





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada