paraules de dona: PATI D´HIVERN 2018

PATI D´HIVERN 2018

deja pasar el tiempo

fluido de lo móvil.
ANTONIO CABRERA

Un any.
Un any passa de pressa.

Tan lent com es completa el cicle d´una espiga.

Prodigiós

com el camí perseverant de les formigues.

Inapel.lable el.líptica funesta

d´un baló, un any,

un any passa de pressa.

Rodó com el pit-roig que no claudica,

que sempre torna al meu pati d´hivern

on és d´aire també la paciència,

un any,

un any passa de pressa.

-Maria Josep Escrivà-

"Sempre és tard". Premi Miquel de Palol 2020. Edicions Proa.Barcelona. 2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Militant i i partisana de la vida, vaig nàixer a Xàtiva, la meua estimada, a casa, dos mesos abans d´hora (dissident fins per a nàixer), el día 13/02/1964, a una época en que les dones feien la bugada en el llavador (ma mare anava al de la Bassa) i se l´emportaven a estendre en un llibrell de ferro que, també, utilitzaven per a dutxar-nos als xiquets i quines imatges formen part de l´ideari col.lectiu de varies generacions xativines. Sóc una dona que construeix el seu dia a dia a força de treball i estima i que sempre troba temps per a jugar amb la seua xiqueta interior. Una agitadora social i cultural que creu, per sobre de tot, en el poder de la gent per a millorar i canviar el món, que està convençuda que només la tendresa ens salvarà. La dona que sap que la revolució serà cultural, feminista, antijeràrquica i comuna o no será. La que treballa, en el món jurídic, per a sobreviure mentre s'alimenta d'art, literatura, emocions,…. La que sent una passió inabastable pel teatre, la ionqui de la poesía, l´escribidora (no escriptora), l´actriu, rapsoda….. que posa tots i cadascú dels seus sentits en el que fa. La que cerca somnis i utopies, l´aprenenta de tot i mestra de res fins l´ultim alé.