paraules de dona: ALGUN DIA

ALGUN DIA

Qui ha possat portes al camp?

Qui vol xuclar-nos la vida?

Per què mirem des de la finestra?

Quanta por ens produeix tanta por?

A qui haurem d`explicar tot allò que està passant?

Què farem?

Què és açò que m´espanta i es fa nus a la gola?

Algun dia podràn perdonar-nos?

Algun dia podrem perdonar-nos?

Algun dia podré perdonar-me?

Com es bressola un infant mort?

IMMA MÀNYEZ ALBERT

"Terra als ulls" Edicions 96. - 2023-

Foto: xarxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Militant i i partisana de la vida, vaig nàixer a Xàtiva, la meua estimada, a casa, dos mesos abans d´hora (dissident fins per a nàixer), el día 13/02/1964, a una época en que les dones feien la bugada en el llavador (ma mare anava al de la Bassa) i se l´emportaven a estendre en un llibrell de ferro que, també, utilitzaven per a dutxar-nos als xiquets i quines imatges formen part de l´ideari col.lectiu de varies generacions xativines. Sóc una dona que construeix el seu dia a dia a força de treball i estima i que sempre troba temps per a jugar amb la seua xiqueta interior. Una agitadora social i cultural que creu, per sobre de tot, en el poder de la gent per a millorar i canviar el món, que està convençuda que només la tendresa ens salvarà. La dona que sap que la revolució serà cultural, feminista, antijeràrquica i comuna o no será. La que treballa, en el món jurídic, per a sobreviure mentre s'alimenta d'art, literatura, emocions,…. La que sent una passió inabastable pel teatre, la ionqui de la poesía, l´escribidora (no escriptora), l´actriu, rapsoda….. que posa tots i cadascú dels seus sentits en el que fa. La que cerca somnis i utopies, l´aprenenta de tot i mestra de res fins l´ultim alé.