El primer bes que florí,
te'n recordes?, jo el donava.
Tu em prengueres el segon
I després ja començà
el rosari de besades.
unes amb regust de sol
i neu dalt de la muntanya.
Altres amb claror d'estels
i perfum de lluna clara.
Totes d´un encantament
que en feia les hores calmes.
D'aquell rosari passat
sols el record m' acompanya
i la recança també,
amor, si tu l'oblidaves.
ROSA LEVERONI
Presència i record
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada