paraules de dona: De major vull ser

De major vull ser

aquella xiqueta trapella

que jugava al carrer a la tella

a l’apit amagar

berenar a les mans

per sostre el cel

trepitjant bassals

botant núvols

genolls pelats

roig mercromina

pel terme amb bicicleta

imaginació inabastable

ànima impol.luta

somriure fàcil

llàgrima sincera

escurant sense saber-ho

l'efímera infantesa.

De major vull ser

aquella xiqueta

de qui tant vaig aprendre

i encara m'espera.

-Xelo Llopis-

https://1kmvpt1gfjjb2lvaeq3mu1j1-wpengine.netdna-ssl.com/wp-content/uploads/2016/04/puddle.gif

Cap comentari:

Publica un comentari

Militant i i partisana de la vida, vaig nàixer a Xàtiva, la meua estimada, a casa, dos mesos abans d´hora (dissident fins per a nàixer), el día 13/02/1964, a una época en que les dones feien la bugada en el llavador (ma mare anava al de la Bassa) i se l´emportaven a estendre en un llibrell de ferro que, també, utilitzaven per a dutxar-nos als xiquets i quines imatges formen part de l´ideari col.lectiu de varies generacions xativines. Sóc una dona que construeix el seu dia a dia a força de treball i estima i que sempre troba temps per a jugar amb la seua xiqueta interior. Una agitadora social i cultural que creu, per sobre de tot, en el poder de la gent per a millorar i canviar el món, que està convençuda que només la tendresa ens salvarà. La dona que sap que la revolució serà cultural, feminista, antijeràrquica i comuna o no será. La que treballa, en el món jurídic, per a sobreviure mentre s'alimenta d'art, literatura, emocions,…. La que sent una passió inabastable pel teatre, la ionqui de la poesía, l´escribidora (no escriptora), l´actriu, rapsoda….. que posa tots i cadascú dels seus sentits en el que fa. La que cerca somnis i utopies, l´aprenenta de tot i mestra de res fins l´ultim alé.