Sóc com una ombra
perduda en la nit.
Estimo el raig de
sol,
l'oreig del mar,
la rialla fresca,
el dolç somriure,
la mà forta.
Aquesta tarda d'estiu,
Aquesta tarda d'estiu,
plena de llums
rosades, blaves,
verdes,
massa crues.
Però caldrà que em
posi,
com cada tarda,
a repassar la roba,
ficar les mans dins
l'aigua bruta,
i destriar entranyes
innocents.
Cosir botons,
empènyer la planxa.
Només de tard en
tard,
puc agafar la ploma.
Em dolc del pit
i de l'esquena,
però diré que aquesta
tarda
és rosa i blava,
única, molt tendra,
inoblidable.
Perquè l'he viscuda
i és meva.
I això que estic
cansada!
Montserrat Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada