Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Abilla’t

Renta’t la cara cada dia

amb aigua de realitat

la dolça

la crua

la teua

abilla’t de tu mateix

dóna-li la volta a la tristesa

soterra el dolor ben fondo

allà on puga créixer l’herba

que la vida va així

com una balança imprecisa

un rellotge que no s’atura

i si la corda no es trenca

encara queda molt per viure.


-Xelo Llopis-

                      Pell Endins. Ed. Neopàtria. 2016




Foto: Chema Madoz