Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.



Ai mirall!

Coneixes els meus secrets

si no tens pressa

mentre maquille la melangia

t’explicaré l’última confidència

he quedat penjada

en bells records

encara tendres

tebis encara

d’un ahir massa recent.



Ai mirall!

Ningú ho ha de saber

estic gairebé sense alè

el cor a trossets

després del terrabastall

em pintaré els llavis

posaré colorets a la tristesa

he de sortir al carrer

i he de fer-ho amb un somriure

a tu, amic... a tu gràcies

per ser el meu confident..

-Xelo Llopis-


Pell Endins. Ed. Neopàtria. 2016



Imatge: Chema Madoz



Cap comentari:

Publica un comentari