Ai mirall!
Coneixes els meus secrets
si no tens pressa
mentre maquille la melangia
t’explicaré l’última confidència
he quedat penjada
en bells records
encara tendres
tebis encara
d’un ahir massa recent.
Ai mirall!
Ningú ho ha de saber
estic gairebé sense alè
el cor a trossets
després del terrabastall
em pintaré els llavis
posaré colorets a la tristesa
he de sortir al carrer
i he de fer-ho amb un somriure
a tu, amic... a tu gràcies
per ser el meu confident..
-Xelo Llopis-
Pell Endins. Ed. Neopàtria. 2016
 |
| Imatge: Chema Madoz |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada