Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Temple

"La transparencia, la desnudez,
la mayor de mis fortalezas"
-BEGOÑA ABAD-



Infinites onades de transformació
suren entre les ruïnes del meu temple.

Cadascuna d'aqueixes ferides
que el pas de les hores
ha dibuixat a la meua pell
floreix i dóna el seu fruit.

I seguisc ací,
plantada,
com roure mil·lenari,
elàstica,
com jonc que s'inclina,
besa el sòl i ressorgeix.

I seguisc ací, com cendra
rescatada de l'incendi
de tots els meus sentits,
incandescent i viva,
bandejant el dolor
d'una vida sencera.

I seguisc ací,
edificant sobre el regal de les meues ruïnes,
alguna cosa semblat a la meua nova casa.

Infinites onades de transformació
floreixen i donen fruit.


- Imma Máñez -


"Totes les meues dones". Ed. 96. 2017.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada