paraules de dona: Este es el tiempo

Este es el tiempo

ÉSTE es el tiempo
De la selva más oscura

Hasta el aire azul se ha vuelto rejas
Y hasta la luz del sol se ha vuelto impura

Ésta es la noche
Densa de chacales
Pesada de amargura

Éste es el tiempo en que los hombres renuncian.

-Sophia de Mello-

“Mar nuevo”, 1958
Traducción de Ángel Campos Pámpano
Recogido en “Nocturno de Mediodía” – Antología Poética, 1944-2001
Ed. Galaxia Gutemberg 2004
Poema original en portugués:

“Éste é o tempo…”

Este é o tempo
Da selva mais obscura

Até o ar azul se tornou grades
E a luz do sol se tornou impura

Esta é a noite
Densa de chacais
Pesada de amargura

Este é o tempo em que os homens renunciam.

Sophia de Mello

Imatge: Kasia Derwinska

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Militant i i partisana de la vida, vaig nàixer a Xàtiva, la meua estimada, a casa, dos mesos abans d´hora (dissident fins per a nàixer), el día 13/02/1964, a una época en que les dones feien la bugada en el llavador (ma mare anava al de la Bassa) i se l´emportaven a estendre en un llibrell de ferro que, també, utilitzaven per a dutxar-nos als xiquets i quines imatges formen part de l´ideari col.lectiu de varies generacions xativines. Sóc una dona que construeix el seu dia a dia a força de treball i estima i que sempre troba temps per a jugar amb la seua xiqueta interior. Una agitadora social i cultural que creu, per sobre de tot, en el poder de la gent per a millorar i canviar el món, que està convençuda que només la tendresa ens salvarà. La dona que sap que la revolució serà cultural, feminista, antijeràrquica i comuna o no será. La que treballa, en el món jurídic, per a sobreviure mentre s'alimenta d'art, literatura, emocions,…. La que sent una passió inabastable pel teatre, la ionqui de la poesía, l´escribidora (no escriptora), l´actriu, rapsoda….. que posa tots i cadascú dels seus sentits en el que fa. La que cerca somnis i utopies, l´aprenenta de tot i mestra de res fins l´ultim alé.