Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

Tria personal

T´has inventat un altre dia
sota el pes de la consciència.

Des de fa dos anys, quatre mesos i quatre dies
saps de la lluita, de la ira que
a poc a poc ha anat fent-se greix
entre la pell i els ossos,
de la mort que has mesurat
i de les ofenses per les quals, encara,
hauries de demanar perdó:
un perdó que no vols.

Saps també dels besos,
de les abraçades irrepetibles
entre là pides sense nom,
ni data de naixement, ni epitafis.

I també saps del pes de la carn,
del cel obert a la nit més fosca,
dels tubs que sense voler t´enganxen a la vida.

I saps que tots saben. I tots callen.

Però tu, des de fa dos anys, quatre mesos, quatre dies
i unes hores ets una altra.
Ho saps i has decidit de parlar hui,
deu de març de dos mil nou:
has decidit d´omplir el teu cementiri.

-BEGOÑA POZO- 

"Poemes a la intempèrie"



Imatge: Kasia Derwinska

Cap comentari:

Publica un comentari