Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

ALS AMICS DE TRISTOR

Als amics de tristor, però, els diria
que l’au del pit encara viu i nia.
Que ja vindrà la nit, i la mà freda
refusarà el lleu tacte de la seda

per a cercar d’una altra mà la mida
en allò que potser encara és vida.

Us recomane el sol i l’específic,
la tendra companyia, el frigorífic
on refredar els somnis vells, a cura
del grau de l’escaient temperatura.

I, en cohort xicotet, la frase feta:
“Encara queda sol en la torreta”


A mes amics de tristor puc escriure
aquest jorn on crec dubtosament viure.

A mes amics. I allargue la mà estesa
després de soterrada la tendresa

Jo vinc d'un temps perdut. Sóc mare i filla
d'aquest monstre d'amor que em fa una illa.

I no tinc un vaixell per al viatge
on la joia viu en estat salvatge.

Als amics de tristor, però, els diria
la pau, i amb veus que riuen signaria.

-Maria Beneyto-



Cap comentari:

Publica un comentari