Dones i poetes que escriuen per a recordar-nos qui sóm i d’on venim. I també, és clar, qui són, d’on venen aquestes dones que un dia van decidir escriure perquè tot estava per fer, encara que no sempre fóra possible.

 


La vida tiene rombos,
es sólo para adultos
¿lo sabías...?
Y es tan seria esta serie.
Y el sexo que nos sisa.
El dolor como un dólar
qué sube y se cotiza.
Los amigos que amargan.
Esta prisión de prisas.
El mundo, ya una monda
de una fruta comida.
El marketing de Dios:
cupones y estampitas.
En esta sala X
que es el mundo,
butaca, patio o silla.
-Hay gente acomodada que se duerme-.
Hay gente en los pasillos, que agoniza.
A oscuras van sacando los cadáveres...
Los políticos comen palomitas,
son todas de la paz
sacrificadas,
sus pechos de maíz se inflaman, gritan.
Tanta injustícia y llanto
es ya pornografía.
Tanta violencia y sangre...
Dan ganas de gritar:
-¡Dios!
apaga el proyector
qué hay niños levantados
y que miran-.

BELÉN REYES
Desnatada






INSTANTS

 


En la geografia dels meus ulls:
la platja, la cremosa sorra cedint
sota els gemecs dels peus,
la serenor del cel, el vent
que al caient de la vesprada
remou l'oratjol, i la mar
on tastar el gust
indesxifrable de la llibertat.
MARIA CARME ARNAU ORTS

Totes les mars són una sola mar
Tàmdem Edicions, 2005



ALTA MAR

 


Mar que m'espera,
que em viu, que em naix i desnaix
al grat d'una marea immòbil.
mar tomba i més fondament tomba
prematurament tomba
per qui cerca el seu lloc enlloc.
entre les paraules s'esmuny el parany
i al fons dormen els nàufrags sota les algues.

ANNA MONTERO








ANDROMINES

                                                                                       

Deixarem a la vora del camí,

canviant si cal la pell,
andròmines inútils
que narren el pas
a futurs lluminosos.

De què serveixen anys i errors
si no és per créixer?

MARIA JOSEP JUAN BALLESTER
"Cauen fulles"
XXVIII Premi 9 d'octubre de poesia Sant Vicent del Raspeig 2020.




 

PLA DE PENSIONS


No entenc en quin pla
se m'ha permés viure.
Qui prepara els meus clucs d'ull
davant la mort.
La meua (la veig) l'escric lliure de vida.
Tem la teua, que esterilitza el llaç.
I el vi de taula mig buit que espera el darrer glop.

Purgatori
obscenament
horitzontal.

No t'ho dirè mai, semblaré invencible.
Però tem. Tem l'absència i tem l'amor.
Tem ser social i anar al parc.
Tem l'infern de Sartre i la nuesa de la soledat.
Tem no témer res i témer-ho tot.
Tem.
Tem ofegar-me per exorcitzar l'enyor.
Tem no tenir pla de vida.
Tem poder pagar els morts.
LORENA CAYUELA
Poemes per a Keo

Imatge: Kasia Derwinska




HAMELIN

 La mare no cridava, i tots els nens

pujaven el carrer i les escales. L'olor de cassola feia sonar la flauta d' Hamelin.

LORENA CAYUELA





FRAGILITAT DEL COS


Espera poderosa la ment,
guardar coses a la maleta.
Desordre, forats i s’unfla
una cremallera trencada,
breu plaer inhòspit.
Ossos, música, el bull
brama i s’oprimeix la carn
i la roba bruta fuig.
Veu veu glop buit, salat.
Rancúnia pel sol en foc.
Tacons i pedaços de roba.
Forats i ombres als ulls
el maquillatge i el manual
units amb força clandestina.
El clam del seny, fuga o mort,
un barret d’última hora
o un os amb poca carn.
El bitllet ofega i tems,
i el mos que xucla la boca,
saliva hores d’estar sol.

LORENA CAYUELA BELLVER


Imatge: Chema Madoz

CANÇÓ DE LES BESADES

El primer bes que florí,
te'n recordes?, jo el donava.
Tu em prengueres el segon
vora del riu que cantava.
I després ja començà
el rosari de besades.
unes amb regust de sol
i neu dalt de la muntanya.
Altres amb claror d'estels
i perfum de lluna clara.
Totes d´un encantament
que en feia les hores calmes.
D'aquell rosari passat
sols el record m' acompanya
i la recança també,
amor, si tu l'oblidaves.
ROSA LEVERONI
Presència i record

ALGUN DIA

 Qui ha possat portes al camp?

Qui vol xuclar-nos la vida?

Per què mirem des de la finestra?

Quanta por ens produeix tanta por?

A qui haurem d`explicar tot allò que està passant?

Què farem?

Què és açò que m´espanta i es fa nus a la gola?



Algun dia podràn perdonar-nos?
Algun dia podrem perdonar-nos?
Algun dia podré perdonar-me?



Com es bressola un infant mort?

Com es bressola un infant mort?

Com es bressola un infant mort?



IMMA MÀNYEZ ALBERT
"Terra als ulls" Edicions 96. - 2023-
Foto: xarxa


CREADORES



Elles tenien mans i cors i ulls i ments,

però tenien també cos de dona

i deien que la seua carn

no era fèrtil per a l’art,

que sols donarien a llum

persones, com si això fora menys

alt o menys sagrat.

Però Artemisia no els escoltà,

ni tampoc Berthe o Camille.

Frida i Maruja els ignoraren,

Tamara i Leonora també.

Sofonisba i Carmen plantaren cara,

així com feren Ouka i Élisabeth.


Totes juntes crearen mons

fets de pintura, argila o negatius.

Totes juntes feren seu el futur

i li canviaren el sexe al destí.


-ALBA FLUIXÀ PELUFO-